Un bonica història de la pagesia de Lleida al voltant d’un problema, de sobres conegut, sobre els costos de producció i de vende de la fruita i de com s’enriqueixen els poderosos.

Però, tot això, explicat des de la tendresa que genera l’estiu i el conviure amb la família. La del teu nucli familiar però també d’altres que no veus tant sovint.

És una forma d’explicar la vida rememorant els típics estius que tots tenim al cap al estiuejar al poble, La Carla Simon ja ho va fer, des del meu punt de vist amb una miqueta més d’encert amb «Estiu 1993«.

De nou, arriba al cor, però amb la sensació que el problema que acompanya a aquesta tendresa és una miqueta més banal.

Això si, es reconeix Clarament la forma d’expressar el que vol explicar. Aquesta és la millor noticia d’aquesta pel·lícula.

Bona? Si, però Estiu 1993 va posar el llistó massa alt.